dilluns, de desembre 22, 2008

Bon Nadal i Solstici d'hivern.



Se'm presenten uns Nadals extranys. Per primer cop "ma uela" no serà amb nosaltres. Aquestes dates sempre han estat màgiques a la meva familia. Jocs, sentiments, emocions, rialles, plors, regals, nadales, crisis i "despilfarro"... On tot girava al voltant de la matriarca que ens reunia i mentres l'adoravem ens feia sentir especials a cadascun.
Sé que la cançò no fa referència al mateix tipus d'amor del que jo parle. Però a la fi amor és amor.
És cuirios que se n'anés tot just per aquestes dates després de les celebracions. Dates per les quals tots tornarem a seure a taula amb nous records per compartir. Alguns inclós veniem d'uns mesos fora.
El Nadal és consumisme i compendi d'horterades, però també és ma uela i som nosaltres, és un época on la majoria de la gent s'enganya pensant en que són millors persones, però crec que aquestes dates també són molt necesaries per a mantindre un vincle entre congèneres.
Si apartem el sentiment religiós i l'ansietat per comprar allò que no ens podem permetre, pot ser siga un bon moment per dir-nos que ens estimem:

Us estime! "per què sou uns animals per què sou es meus germans! ".

Sé que el buit, els buits, sempre hi seràn, però el record és tan present i el saber que l'atzar ens va regalar rialles i emocions durant cada instant que compartirem fa prou més planer el cami. És el que tenen les bones persones t'ensenyen a viure i conviure però és nota tan quan no és la seva batuta, què si es nota!

Bon Nadal!

1 comentari:

Izevsk ha dit...

A mi, el que més m'agrada del Nadal és que ja no em pregunten si tinc nóvia! i menjar porros amb pernil dolç...mmmmmmm, que bo! (soc un impresentable, ho sé)