Cal una perspectiva nova per a reformular aquest Espai comú anomanat Unió Europea. On les directives siguen a favor dels ciutadans i no en contra. On cap iluminat, després de gastar els diners d'aquells a qui pensa empalar en nom del progrés, per justificar el seu salari en un moment de deliri decidisca tirar endavant directives com la de les 65hores setmanals o l'Espai Universitari Europeu o la seva tan manifesta desiria per tot allò que tinga que veure amb els pobles minoritzats i les seves llengües i cultures,.... Sembla que després d'un dinar pagat a escot per cadascú dels contribuents els (alguns) polítics encengueren un cigar i copeta de brandy a la mà feren un concurs de veure qui la diu més grossa i el qui guanya té l'honor de possar-se el barret de Napoleón i pixar de la balconada de Sant Pere del Vaticà (a ser possible un diumenge allà les 12am.).
No sé si l'esperit de la vella Europa que diuen que Zapatero ha defés aquest cop ha existit o existirà mai, però de ben segur que hui en dia a la Comisió: NO. Encara que tampoc entre els nostres conciutadans, que han deixat la cívica activitat de pensar, opossar-se, opinar, manifestar interés o repulsa...vatja el que diriem ser ciutadans lliures ideals. No obstant som una mena d'usuaris o públic passiu consumidors de farinetes marca: traga i engul.
Un altre món és possible i sobretot necessàri, a banda que sense un altre tipus d'interelacions no hi haurà món per als humans, almenys.
PD.: que conste que el post ha estat realitzat prou abans de veure la portada del público d'avui!!! que quan le vista al recull de premsa de la televisió. Parauleta de bon xiket!!!
La noticia enllaçada le buscada després per ilustrar l'entrada directament al google possant 65 hores público...per tant no he vist la seva portada fins molt després d'haver estat publicada.
I perquè no dir-ho: em fa gràcia que Público haja tingut la mateixa idea que jo (o jo que ells)...en el seu transfons.
PD.2:la bandera de l'esportiva esta formada per caques...però me tem que no es veu, amb el que m'ha costat d'apegar una a una!! :( jajajaj
No sé si l'esperit de la vella Europa que diuen que Zapatero ha defés aquest cop ha existit o existirà mai, però de ben segur que hui en dia a la Comisió: NO. Encara que tampoc entre els nostres conciutadans, que han deixat la cívica activitat de pensar, opossar-se, opinar, manifestar interés o repulsa...vatja el que diriem ser ciutadans lliures ideals. No obstant som una mena d'usuaris o públic passiu consumidors de farinetes marca: traga i engul.
Un altre món és possible i sobretot necessàri, a banda que sense un altre tipus d'interelacions no hi haurà món per als humans, almenys.
PD.: que conste que el post ha estat realitzat prou abans de veure la portada del público d'avui!!! que quan le vista al recull de premsa de la televisió. Parauleta de bon xiket!!!
La noticia enllaçada le buscada després per ilustrar l'entrada directament al google possant 65 hores público...per tant no he vist la seva portada fins molt després d'haver estat publicada.
I perquè no dir-ho: em fa gràcia que Público haja tingut la mateixa idea que jo (o jo que ells)...en el seu transfons.
PD.2:la bandera de l'esportiva esta formada per caques...però me tem que no es veu, amb el que m'ha costat d'apegar una a una!! :( jajajaj
2 comentaris:
Les 65 (i més) hores setmanals arribaran tard o prompte, a les bones o a les dolentes, si es pretén que el nombre decreixent de població treballadora puga mantindre un sistema de pensions del que espera beneficiar-se (en justícia: s'ho han guanyat) la quantitat creixent de jubilats i pre-jubilats.
Aquest sistema està pensat per quan les coses marxen bé i molts treballadors financien la vellesa d'uns pocs. Car, el temps passa, la gent creix, els majors viuen cada cop més anys... i els serveis, els tractaments i les malalties s'han de pagar. Fins que tot peta.
Les 65 hores no arribaran per cap directiva de dalt, sinó per pròpia necessitat. Quan tot rebente no hi haurà cap "dalt": tot serà baix, prop i al costat. I brut.
i tan que serà brut!
Tens raó que les coses seràn aixi si tot segueix com té pinta de seguir, però això no vol dir que tingam que acceptar com normal el que no ho és. I que almenys el sentiment romàntic del futur possible dels somnis puga viure de moment per alimentar l'esperança en que tot no està perdut.
Publica un comentari a l'entrada