Qui té raó la té...

Sense volta de fulla! la dona té raó: la democràcia és una despessa tremenda!
Sempre és millor una dictadura on els impostos estiguen ben emprats: pena de mort? garrote vil, el mateix per a tots, no em direu que no és reciclatge? el patrimoni históric ben cuidat, i per a promocionar-lo el Caudillo i la seva trole anaven de visita de tan en tan. Els alts càrregs anaven de putes, si! però sempre és millor que no de Txaperos com a Palma, on va a parar! sense punt de comparació. Uns respectaven les tradicions, els altres ho fan per vici coxino- ya les vale!- els altres per oblicació divina!

Qui té raó la té! sense discutir! pa què?
Després ens preguntem per què duem un retràs respecte Europa... Si aquests tarambanes han estat tota la vida manant! tota! i el pitjor de tot: ja no manen gens? mmm no sé jo... no sé...

Viva España coño! tanto rojo, maricon y masón suelto! que asco de país! pero que disfrute pal cuerpo! que els donen brasses per esmorçar! i alegria pa los demás!!!

Aquesta gent no hi ha res que els fota més que un somriure, un somriure de despréci i de llibestad...
ale! a ser feliços! i comencem la revolta permanent!!

Jo sóc jo i no ho puc deslligar...sóc l'artista i el pallasso

io non sono un moderato (trailer)

El vaig vore a la tv3 fa poc.
Molt bó. Dario Fò es presentava a Alcalde de Milano, pres de ràbia per les barbaritats que estava apunt de fer l'Ajuntament en els barris més marginals. Amb el lema de: io non sono un moderato. Defensa que avui en dia front a la barbàrie dels moderats cal un extremista, un boig, capaç de veure la solució més decent i òptima i resucite la societat.
molt boniquet... a més a més sentir parlar aquest home és un plaer.

Qué caxondo el tio!!!

No cal massa traducció, no?
En resum, ella pregunta què pot fer una parella jove per afrontar els problemes económics i el tio "guasón" i "campechano" li respon que es lligue al seu fill o al fill d'algun altre ric, que com té un somriure bonic no li costarà gaire!!!
Obviament és una broma, però quin mal gust tu! si tingués un sonriure lleig què fa?
A més algú que vol optar a tornar a ser Il capo del governo com collons es permet (i li permeten) fer això?

Wyoming respon a Cesar Vidal

Un altre motiu per el cual no podem deixar que aquesta gent torne al poder. No almenys no sàpiguen què vol dir dignitat humana, què vol dir respecte, i demés.
Un motiu més, aquest és el seu tarannà, la seva forma de ser i de gestionar l'espai comú. Per què els seus pregoners són els que són i els que els agraden a ells.
Cap agressió sense resposta! front a l'atac abussiu ens hem de mostrar més inteligents i fer valer la raó. L'humor com a atac ferotge al poder és una bona arma, no l'única, però si de les que menys soporta aquesta gentola neocon, que no han perdut les formes ni el contengut del passat.
És de vergonya i fa pena!

A qui vote'm uela?

A nivell personal se'm va fer extrany que per primer cop des de que tinc conciència política, i ciutadana, no vaig poder contrastar idees amb ma uela. Ella m'hagues demanat que li expliqués en els últims dies qui és qui. Segurament m'hagués demanat la papereta de "Sapata" i de bon mati el diumenge ja estaria apunt per anar a votar. Tot abans no arrivaren els seus dos gendres a "marejar-la". Més que res per què no ho anaven a asonseguir. A banda de produïr-li un mal de cap, clar. A algú nat l'any 1915 i amb la capacitat de calar a la gent com té, tenia, ma uela és dificil enganyar, altra cosa és fer-se la boba. Això, se'm va fer raret no acompanyar-la a les urnes, però sobretot no haver passat hores parlant del tema.

No cal dir que l'anyorança no era més intensa ahir que altres dies, simplement ahir era evident que mancava.
Per ara com apunt personal de la jornada, pot ser en altre moment parle de la uela per aci, però ara no puc. És dificil entendre el món sense ella i més encara compendre com es restructura l'univers versus la seva absència física. És difícil, em fa ràbia i no és consol dir: és així, llei de vida,... Que siga cert no vol dir que em faça a la idea, o que l'hatja interioritzada, encara és com si fos aliena, com si no anés en mi, com si fos un estat transitòri i no permanent.
A poquet quan ens vatja faltant en diferents moments, on ella i seria, on hagués dit o fet, ..., la realitat anirà impossant-se.

Entre altres coses per AÇÒ NO MEREIXEN TORNAR!!

Aquest tall de la cadena Ser ens mostra dues postures que conviuen i sense massa problema a dins del Partit Popular. Si "el mitjà és el mensatge" (Mc Luhan), les formes amb que s'espressa també ho són. Podem desentir, se'ns permet insultar, berrejar, etc, etc,... I faltaria menys que no fos així, però cada cosa al seu moment i amb el seu per què.

Sobre el resultat? Una amarga alegria. Seria un hipòcrita de no reconeixer que m'alegre que Zapatero siga qui encapçale el nou executiu, un President que ha aprobat la llei d'identitat de gènere, que ha obert el debat territorial - ma que el resultat ha sigut el que és: prou lamentable, per a mi, mancant sobretot un debat serios de contingut, amb racionici i menys tonteries per totes les parts-, reformat la llei de matrimoni, la llei d'igualtat, educació per la ciutadania,..., una mínima memòria històrica,..., i demés coses que si bé no em convencen per votar al seu partit, si em duen a no adelantar l'ulcera estomacal - com diu Lluís Llach:" quan governa l'esquerra al principi tens un somriure, encara que poc a poc la vergonya et va possant vermell al veure què fan"-.

Ara cal afronar la legislatura concloent els procesos oberts i restituint la ciutadania al seu lloc. Amb nova llei electoral inclosa, si...encara què jo no sé com es podria fer, però cal. Canvis constitucionals suposse que hi haurà pocs, però almenys regenerar teixits socials malmesos o que mai han arrivat a texturitzar completament.

Manifest!

Per evitar, almenys protestar, la impunitat amb la que el PP i Canal 9 ens trapitgen, insulten i desprécien dia a dia: signa el manifest, tan sols cal donar una ullada als signants per adonar-se'n que no es tracta de gent acusable de vendrés al millor postor.

No com altres, que abans prostitueixen la seva feina que renuncien a ser membres del club de ténis ciudad de valència o similars. El mérit no és eixir a la tele, el mérit és ser conseqüents i honests!

A més a més a la web del manifest podem trobar la lleide fundaió i altres, són uns acudits d'un humor negre molt refinat!

QUINA VERGONYA!!(bis)

Quina vergonya!!!!

xica! que ben asinistrada que estem! si senyor!
Aquesta profesional, dic periodista, dic...ams... tipa que podria continuar presentant l'ofrenda i demés, es sap el refraner español mu reketebien: nunca muerdas la mano que te de comer! Si guanya el PePet! la poden possar de conductora d'uns informatius a TVE.
La manipulació informativa és innerent al fet de elavorar una notícia, fins ahí tots d'acord. Però passar d'una manipulació d'artessa cosntructor d'informació a la de censor en temps de Kiko pantano: NO!
em sembla bé la parcialitat: a les privades. Però a la televisió pública que per llei és garant del pluralisme els programes no fan editorials! els programes no opinen! els programes respecten els temps i les formes... Però bé vols emprar técniques de propaganda feixista: disimula! que no som TAN burros! una mica si...el gran problema es que front a aquestes coses hi ha fetges que ni s'imuten, cervells que no s'enteren i gentola que ho veu NORMAL! si normal!
i m'és igual que el colp em vinga de al dreta o de l'eskerra o amb dirrecció al centre del meu cos. És igual!
fins a quan?
De veres que front açó no m'ix ni insultar-los, són més les ganes de plorar que altra cosa!

Quina vergonya!!!!!

Ca Macià...

Mai t' he contat aquella història?

Un dia vaig arribar de la Lluna!

Feia fred i jo anava nu. Vaig trobar Ca Macià, un home vell d’ulls clars i molt amable, amb els llums encesos.
No li sorprengué gaire que anés nu. A la seva edat ja havia vist de tot, inclòs altres que baixaren de la Lluna. A més a més quan ell era més jove havia tingut el privilegi de parlar amb un autèntic home de Júpiter. Fet molt més assenyalat.

-Saps? ja fa temps que no em visitava ningú...

Em va explicar que des de que els de la ciutat havien construït tan a prop de la seva masia ja sols passaven per alli els especuladors i els cotxes, i sempre amb presses. Per això estava tan content al veurem.

Els seus ulls brillaven i la veu li tremolava.

A mi em va saber greu dir-li que jo tan sols venia de fer un bany al llac, que té a prop i que amb la fosca no trobava la roba. El meu cap volia una valoració dels terrenys per invertir i jo no em vaig resistir a fer un bany abans que tot canviés.

Em va convidar a passar la nit. Anava a preparar carn i verdura espencada.

-Mai m’acostume a cuinar per a mi sol, i sempre en faig de més.

Vaig escoltar les histories de quan era menut, de quan el llac era més gran i més net. La seva lluita per conservar el lloc on vivia,...

Quan vaig despertar, ell no hi era. Tan sols una nota:

me’n torne a la Lluna. Hi ha menjar al rebost.

Ara algunes nits en que està plena apareix algun home de la Lluna i no fa massa en va vindre un de Júpiter. Sempre solc tindre alguna que altra cosa al rebost per si tenen gana.

Fiesta Plop - Final a lo Xuxa

Plop!!

Que de recuerdos!

tenés que perdonarme que ya no me pase los viernes puntualmente por la Plop!

Para aquellos pobres inocentes que no sepan que es la plop!... podríamos decir que es el lugar donde uno puede hacer lo que le da la gana...a excepción de abrir la puerta de emergencia, o estar en el lugar erróneo, no Rafa?.. también es el lugar donde puedes escuchar la macarena, el tractor amarillo, mientras se pasea el maestro de ceremonias de cabaret, Alicia en busca de su País del placer, Moulin rouge y todo un mundo de fantasía.

¿Lugar? Rivadavia 7800. Buenos Aires. Que por cierto esta avenida goza del honor de ser la más larga del mundo. Creo que podría incluso ser un mundo en miniatura. Traspasa todo tipo de barrios y contextos muy diferentes.

¿Miranda? Es uno de los grupos que más sonaba cada viernes en la Plop!.

¿Recuerdos? muchos... Sobretodo el día del shorcito. YO NO! ni jarto de vino... pero los dos locos más divertidos si. No pongo nombres por que de seguro me echaría en cara el que estuviese en segundo lugar el acto de cometer tal grosería...así que... ya sabéis quien sois...bueno, vosotros y todos! guapos! ¿a Lau la conocí en la Plop!? mmm no recuerdo, pero es una tía cojonuda, divertid, guapa,...

No es la mejor fiesta del mundo pero si es el lugar donde uno se lo pasa mejor en el mundo. jajaja

los camareros son simpáticos, la bebida un asco...si hijos, a la Plop! no se va a degustar un buen vino o un excelente ron...NO! uno va xq es barato, xq la gente es genial, xq el sitio es espectacular- un antiguo teatro- xq la gente se convierte en un grupo, puedes hablar con todos y casi de todo.
En la Plop! conocí más a David, quien hasta entonces era un chico de clase. A mi chico L’óreal: Edson. Para el cual no hay palabras para describir lo fantástico que es...Al igual q no las hay para describir a cada uno de ellos. TODOS geniales. Así que no voy a detallar uno por uno... a los que no nombré, ahora, ya serán nombrados en otra ocasión. Recordados siempre...

y mención especial para Rocío quien me llevó por primera vez a tal lugar. Y a tantos otros de la ciudad, como el Rashobar de Rasputin. Un antro en la Boca pequeño donde se puede escuchar buena música en directo.

Creo que seguiré el consejo de Martín y montaré una Plop! en valència, aunque ya te digo que los asiduos no van a ser ni la mitad de interesantes... Eso si, entre semana lo convertiría en un Sitges...y pondría todo mi esfuerzo por que no terminase siendo Amerika, o Glam un sábado...jajajja

bueno... Primer repaso a Buenos Aires... por lo menos de la parte del vicio plopero, digo social-nocturna de los viernes...
Besos a Todos, menos a Martín, por no perder la costumbre. Ya sabes, cuida del cabrón y no le dejes ver nunca lo que ocurre en el gallinero de la Plop! ya sabes, arriba donde queda más oscuro- según dicen-.

Buenos Aires seguro que no seria el mismo sin haberos conocido: Gracias!

¡Pero que inútiles que somos!

Ojala pudiese discernir la mentira de la verdad. Descubrir de golpe los entresijos de este circo mediático, que no es más que reflejo del estercolero social e incívico en el que alguien decidió que íbamos vivir. Perdón, por el que morimos si no nos absorbe. Lo hemos edificado a costa de todo y de todos. Los payasos ya no son divertidos. Los pobres clowns mueren de hambre dado que unos infiltrados les robaron el pan.

Ahora nos inundan de promesas, nos llenan las manos de palabras sonoras y baratas. ¡Sí! Muy baratas. Hablan de lo inútil de dar comida al hambriento si no se le enseña a labrar la tierra. Pero aquí nos piden el voto cuando nos criaron como verdugos, ejecutamos la acción pero no juzgamos las consecuencias.

Cada uno legitima el sistema de carroñeros a su manera. Unos de obra y otros por omisión. No vale decir yo estoy en contra, yo qué sabia, no puedo hacer nada…todo es una mierda o mil idioteces que nos repetimos. Nos sentimos a gusto sabiendo que sabemos. Pero pobres limitados que no tenemos herramientas para actuar. No las aprendimos. Unos estuvieron demasiado ocupados consiguiendo derechos, que por otra parte debían ser inherentes a la condición de ciudadano; otros disfrutando de ellos no tuvimos tiempo ni de acordarnos de quién los parió. Algunos gritaron, gritan y mueren mientras otros callan, duermen y mienten, pero la mayoría disfrutamos del show.

Sabemos que no nos gusta, programamos nuevos canales, zapeamos un poco por la basura a ver si nos distraemos y así tenemos que vomitar a nuestra conciencia para sentirnos mejores que quienes la consumen por necesidad, vicio o placer.

Ni los adormecidos, ni los dormidos ni tan sólo los comatosos nos libramos de la bazofia en la que hemos convertido una sociedad con potenciales. Ahora nos alzamos contra ella, esta de moda, es sencillo, nos dejan,… Culpar al otro es lo fácil.

Admiro a la gente capaz de ver el entramado global con ojos de niño. Sin problemas más allá de devolverle la pelota a su dueño, o por lo menos compartirla.

Cansado de no hacer nada, de no saber ni tener ganas de aprender. Arto de consumir dictámenes de otros que tampoco saben ni ganas tienen. Todo gira alrededor de una dinámica muy bien engrasada hacia el caos y la calma. Hacia la nada y el todo. Ser feliz cuesta poco, pero los snobs nos sentimos con la necesidad de cagarnos en lo sencillo. Así nos podemos creer más inteligentes:
-"...A mi no me engañan…. Yo sé que es una porquería todo y que el petróleo mueve las guerras”-…

...Bueno…si lo sabes pero no eres capaz de resolver nada, ¿qué más da? No sé, fúmate un canuto y arregla el mundo con tu taxista, ¡pero déjeme los cojones en paz!

¿Mea culpa? Obvio… ¿repelente? Un rato…¿estúpido? ¡Sobretodo!

Hablar por no quedarse callado, odiar la estructura artificiosa con la que nos relacionamos: por principio. ¡Me la sudan los 400 putos euros del PSOE, me la suda que el PP piense que el dinero mejor en el bolsillo!, ETA y la crisis bursátil me la traen floja, y por si fuera poco si España se desgaja en mil pedazos no me quita el sueño. Me preocupan los motivos, me asusta no entender qué ganan los subnormales que nos subnormalizan con ello… los 80’s pasaron y aún seguimos dejando a Rambo que nos salve el culo.

Cansado de gilipollas que hablan en mi nombre sin conocerme. ¿Me repito? Soy como el ajo o la cebolla…pero sin sus propiedades curativas.


PD.: votaré? ganes no entinc cap. Però abans legitimar un sistema podrit, que per molt que estirem em tem que no caurà, i si cau que ens pille ben llunt, no fotam que salvapatries no en sóc...egoísta com bon ser humà jo cametes xa que us vull i cap al rincó més perdut de la mà de tots aquells que puga endur-me per un costat i per l'altre de tots aquells que em puguen arrastrar... reprenent el fil: abans una rèplica d'aquest govern, que fa olor, i no de tarongina, que no pas un pp amb ganes de trencar fins l'última teula i possar-nos una capella a cada casa i un expendedor d'òsties sense consagrar en cada bany! això si...amb el q t'estalvies dels putos impostos...xq es pensen uns i altres que els impostos es paguen per hobbi...no sé, i que si els regalen (com si foren d'ells) serem més feliços...fins que ens toque anar al metge, per la carretera, a l'escola, ens quedem sense feina, etc...no sé d'on van a eixir les peles...del sou de Pizarro? Calderas? no crec...no sé per què...però crec q no!

Sin comentarios...

La Diputación pagará 21.000 euros por un juicio que perdió Fabra.

El País.es

Acció de Guerra!!!

SI! sense contemplacions! cride a tots els valencians de bé arreu del món a fer un boicot contra l'Argentina!!!
No tingau pietat!! quan vegau un argentí aniquileu-lo!
Sé que no tots son culpables, però ells han atacat primer i no han tingut ni el mínim detall d'eixir al carrer en massa a protestar per la greu agressió a la nostra terra! i en particular a la Paella!!!
si fills si!!!

Al canal de cuina, ok...és la 1 del mati i estic cansat de seguir la jornada electoral per fer un treball per a la uni...i si...me possat a vore ixe "gran" canal... Doncs tenien un madrileño fent una paella... sabeu que ha dit? "el mejor arroz es el chino para una buena paella, asi queda sueltecito" , dios!!!!! una paella en arrós xino?? no sé... Bomba, si! la fallera, ok...Hacendado, pase! pero Xino????? i sabeu quina verdura ha possat? pebre verd i ceba a trocets!!!! sols!!! si, sols això... a banda de possar-li cloxines, que dins del mal...tira-li...la paella de Monleón també en duia... Menys mal que ha dit: "la paella hay tantas formas de prepararla como españoles!"
Arribat aquest punt no ens queda altra: declarar la independència i savalguardar la identitat idisoluble de la paella valenciana! diferenciada d'eixe engendro de paella a mi que no me'n donen a probar que jo no en vull...
Us posse una foto tirada a la TV, ok...la cualitat no és massa bona, però si reconegueu al tiepet pel carrer, no dubteu: arreu-li un calbot! i després l'obligueu a menjar una Paella! siga com siga, que hi ha de molts tipus...si! però aixi de ruïns?


Ara parlant en serio, segur que ixa paella esta bona, mala pinta no feia del tot...però poden fer una Paella valenciana! optar per ixa...és absurd...una paella de conill...o una negra? mmm se'm fa la boca aigua! Açò de tirar de menys el menjar de casa no em va passar a Italia... un arroset al forn...arrós en costra, bollit, peix (de qualsevol tipus...aci sols fan que carn!!! vaig a fer-me vegetarià quan torne!)...si...suposse que el fet que aci no he cuinat en 3 mesos deu ser la culpa!...a banda tire molt més la terreta aquest cop.
A la gent, a passetjar pels carrers de València, Gandia inclós Xeraco. La mar... Mira per on...

I per acabar donde dije digo digo Diego...en l'anterior post parlava d'algú...doncs reset al que vaig dir... me cansat. Simplement me cansat, tot bé...sense mals rotllos ni pegar-li voltes a la cosa... suposse que tinc el cap en altres coses com per pedre el temps en esta...no sé...

Besets...i us estime a tots menys a un...o una... no diré noms aques cop tampoc... però l'altre cop es va donar per esmentat asin que... continuem sense saludar jajajaj

MUAKS!!!