"Si Darwin hagués conegut als bonobos abans que als "chimpances" s’hagueren pogut extraure altres conclusions evolutives i noves teories
socials..."
L’altre dia sopant amb la companya de pis d’una amiga meva em va parlar d’aquest estrany simi. Més que per la seva reduïda mida és sorprenent per el cóm estructura la seva vida social. La qual es basa en el matriarcat i la importància de sexe com a motor resolutiu de conflictes. Però donat que la gran wiki de wikis:
"A veces confundo el amor con el recuerdo del amor...son sentimientos parecidos pero no..."
Ens passem la vida jutjant als altres, i els que és pitjor: decidim què ens agrada i ho expliquem amb vehemència. Sempre basant-nos en un sistema de valors preestablerts. Valors que hem fet creue- i ens hem cregut- que ens defineixen. Som solemnes defensant tot allò positiu dels nostres actes i pensaments. Amaguem allò que ens fa vergonya o pensem que ens mostraria als altres com “no som”, o com “no volem ser”.
Un dels aspectes que almenys a mi més em costa expressar amb claredat –sinceritat- fa referència al que sent i no parle de l’amor, o pulsions d’aquesta mena. Més bé en general. És més fàcil enredar la madeixa que no pas mostrar, o demostrar, fil per randa el cordell.
Avui dic i pense que si i d’ací una estona serà un no. Com si em fes vulnerable, com si contradir-me allunyés a l’altre, als altres. Posem fre! Cuirassa! I a la carrega! Una distància necessària que ens permeta maniobrar amb comoditat. El problema és quan deixem entrar massa endins a massa gent i aleshores un sentiment d’angoixa ens possa histèrics. Què passa? Ja sap què cony estic pensant? Ufff!
Aleshores retornem al principi, portar la contra per sistema, enredar a l’oponent i sentir-nos còmodes en la nostra torre de vori.
I sobre aspectes més íntims...doncs ja està el fragment fílmic, no? Tampoc cal ser més clars, i menys en una oda a la paranoia del fet d’enrevessar, no fotam!
El vaig vore a la tv3 fa poc.
Molt bó. Dario Fò es presentava a Alcalde de Milano, pres de ràbia per les barbaritats que estava apunt de fer l'Ajuntament en els barris més marginals. Amb el lema de: io non sono un moderato. Defensa que avui en dia front a la barbàrie dels moderats cal un extremista, un boig, capaç de veure la solució més decent i òptima i resucite la societat.
molt boniquet... a més a més sentir parlar aquest home és un plaer.
No cal massa traducció, no?
En resum, ella pregunta què pot fer una parella jove per afrontar els problemes económics i el tio "guasón" i "campechano" li respon que es lligue al seu fill o al fill d'algun altre ric, que com té un somriure bonic no li costarà gaire!!!
Obviament és una broma, però quin mal gust tu! si tingués un sonriure lleig què fa?
A més algú que vol optar a tornar a ser Il capo del governo com collons es permet (i li permeten) fer això?
Per evitar, almenys protestar, la impunitat amb la que el PP i Canal 9 ens trapitgen, insulten i desprécien dia a dia: signa el manifest, tan sols cal donar una ullada als signants per adonar-se'n que no es tracta de gent acusable de vendrés al millor postor.
No com altres, que abans prostitueixen la seva feina que renuncien a ser membres del club de ténis ciudad de valència o similars. El mérit no és eixir a la tele, el mérit és ser conseqüents i honests!
A més a més a la web del manifest podem trobar la lleide fundaió i altres, són uns acudits d'un humor negre molt refinat!
QUINA VERGONYA!!(bis)
xica! que ben asinistrada que estem! si senyor!
Aquesta profesional, dic periodista, dic...ams... tipa que podria continuar presentant l'ofrenda i demés, es sap el refraner español mu reketebien: nunca muerdas la mano que te de comer! Si guanya el PePet! la poden possar de conductora d'uns informatius a TVE.
La manipulació informativa és innerent al fet de elavorar una notícia, fins ahí tots d'acord. Però passar d'una manipulació d'artessa cosntructor d'informació a la de censor en temps de Kiko pantano: NO!
em sembla bé la parcialitat: a les privades. Però a la televisió pública que per llei és garant del pluralisme els programes no fan editorials! els programes no opinen! els programes respecten els temps i les formes... Però bé vols emprar técniques de propaganda feixista: disimula! que no som TAN burros! una mica si...el gran problema es que front a aquestes coses hi ha fetges que ni s'imuten, cervells que no s'enteren i gentola que ho veu NORMAL! si normal!
i m'és igual que el colp em vinga de al dreta o de l'eskerra o amb dirrecció al centre del meu cos. És igual!
fins a quan?
De veres que front açó no m'ix ni insultar-los, són més les ganes de plorar que altra cosa!
Quina vergonya!!!!!
Un dia vaig arribar de
-Saps? ja fa temps que no em visitava ningú...
-Mai m’acostume a cuinar per a mi sol, i sempre en faig de més.
Vaig escoltar les histories de quan era menut, de quan el llac era més gran i més net. La seva lluita per conservar el lloc on vivia,...
Ara algunes nits en que està plena apareix algun home de
