¡Anda!
¡No mires atrás!
¿Quién dijo que a mi no me gustase el dolor?
Te empeñas una y otra vez en buscar aquel lugar. No existe. El camino se borró y los antiguos guías ahora son guardianes encargados de borrar todo rastro.
¡Joder! ¿Quieres mirar al frente?
Cuesta...
Cuando decidiste vivir nadie te dijo que fuera fácil. Ni tan sólo preguntaste antes de absorber la vida de un trago. Todo tiene un precio si no estas dispuesto a pagarlo y te empeñas en ser moroso por muchos porteros que tenga el montón de alfileres siempre puedes volver, o vivir del recuerdo de unas agujas que ya despuntadas no hacen más que cosquillas en los pies...
L’altra nit fèiem unes birres Joan, Gemma i un servidor. La nit en conjunt va ser molt bonica. El final jo ja l’esborrat, així que no li preste més atenció, “pa qué?”...
Mentre enfilava la meva pròpia Ilíada des de la sortida de la discoteca, passant per la dama ibèrica fins al Pont de Fusta, passant pel fornet de baix per comprar uns croissants, vaig decidir unes quantes coses. Pensaments inútils sense les corresponents accions. Ja vorem,... de moment segueix pensant que em manca alguna cosa... alguna cosa em fa estar nerviós. No sé el què ni el motiu. Imminent partida cap Argentina a fer el Sompo? Inexorables pràctiques del cotxe?...qui sap...Jo ja et dic que...
Bé... jo seguiré de vacances. Tan sols altre aperitiu del meu desfici...











