Ja fa quasi 300 anys que cert bendito és dedicà a enderrocar el nostre poble. Els que em coneixen ja saben que mai he estat nacionalista, tal cop culturista (però aquesta paraula segons la Gran Enciclopèdia Catalana vol dir altra cosa).
Mai m’han agradat les pàtries ni els seus adeptes. No obstant tinc una llengua i unes arrels per les quals a vegades sent que he de demanar disculpes.
-Bon dia!
-Hableme en cristiano que no le entiendo!!!!
-Doncs disculpem hebreu encara no sé...
Cal justificar per què empres la teva llengua? Per què somnies en ella? O quins motius et duen a dir t’estime? Em senc ridícul cada cop que ho he de fer.
Segurament alguns diran que sóc nacionalista per defendre allò que he heretat. Però als pobres tan sols ens queda això dels nostres pares, avis, ... La llengua i la forma de estimar la nostra terra. Que si bé és nostra, ho és en la mesura que la sapiguem cuidar i compartir. Els meus paisatges per a mi són els més bonics del món, són per els que me perdut i he jugat. Són on he estimat i on he aprés com funciona la natura i com els humans es mouen. Al igual que els paisatges del meu veí són els més bonics perquè estan plens de les seves vivències, dels seus records,..., sempre que algun especulador no els tinga l’ullet ficat.
Em senc part del territori, però també de la seva gent, de la cultura popular, de les seves festes (en concepte almenys). Però sobretot d’aquells que m’estime.
25 d’abril... Pèrdua? Record? Celebració?... La nostra gent és estranya, celebrem festes per recordar derrotes. Però diu molt de nosaltres i del que ens queda per fer.
Jo enguany formaré part de la manifestació el 6 de maig a valència. Si més no per recordar a tots aquells que ens diuen nacionalistes que són ells els que creuen en les nacions. Jo crec en un Poble, en ciutadans, tradicions, cultura, llengua, paisatges, rius, barrancs, amics, gent gran que recorda i són la nostra memòria i record, família,...Nacionalistes ells! Jo no vull més fronteres, però si la única forma que tot això que em fa ser com sóc puga romandre és una... hi haurà que plantejar-s’ho. O almenys amenaçar amb la intenció.
Quan el mal ve d’ Almansa a tots alcansa.
Pd: L’únic bo del 25 d’abril és que és l’aniversari de ma mare i eixís no se m’oblida mai: Felicitats!
7 comentaris:
Perdona, es que no te entiendo. Puedes repetir?
no sé de que va todo esto...ara si, aquest és un gran dia de derrotes, però és el que tenim els valencians, el que siga, però quan més ens enfonsen més ens agrada ballar en un peu.
Jo el 6 ballaré en els dos. Huí 25 sols puc fer ballar els meus ulls entre lletres, mentre una cançó em balla al cap. Si és per ballar, que no quede.
toca i ballarem!!
Doncs per a no ser patriòtic... has fet un bon manifest del nacionalisme. Però està bé. Millor tenir principis que no tenir-los.
Davidet ajudam a fer-li entendre a Sergi (el blaver que no és blaver) de la manera en q penses... XD ajuda'm estic atrapat XD
Visca la filologia catalana XD :P
Espere veure't el 6 de maig!!
uhms... i a veure si d'ací poc puc anarme'n a la LLuna... !!!!
Fernandito! el q dia: nacionalista tu! però com ets bon tio, listo i salao te ho perdonaré...Aixó si... sempre i quan nu li tires a reme eh!:p
Molt bé David, ho has deixat molt clar, i la veritat tens molta raó, però ja et dic jo que aquestes mateixes paraules me les pronuncia Feliu Ventura i caic rendida als seus peus, eixa veu quan recita és…mmmm increïble, quasi orgàsmica, com el vers que ell cita d’Estellés. (impactada encara pel concert d’ahir de feliu a Xàtiva....foto amb ell i a més a més, el vam veure a la Fontanta i tot, hehe)
Anna, Feliu recitaria paraules millors i més plenes de seny i segur que aquelles si et produien tot allò...
Publica un comentari a l'entrada