En un atac de solidaritat he apadrinat un xiket valencià! Els amics de la "Cabota" m'han convençut. No podem deixar en mans dels polític la feina de desasfaltar-los.
Ells no ho faran.
Jo propose mesures una mica dràstiques com les empleades en la Taronja mecànica. No obstant estic obert a qualsevol suggeriment. Però no em negareu que la imatge de Campos i Planuria agafadets de la mà mentres els clavem fotogrames de xikets rient-se i de sobte per l’esquena una asfaltadora els deixa ben estesets. A la vegada tonellades de cales es peguen foc (es que a estos si no els traus la pela no s’emocionen).
No sé, tal vegada després feien una llei de recuperació del territori...
innocent? ta tots se’ns permet tindre somnis, no?
De moment apadrineu un xiket valencià! i si vegeu que algú se’ls acosta amb males intencions: no dubteu tireu-li una pedrada, que com bé indica Mr Cabota és l’únic arma de moment per evitar-ho...
què fer quan el carrer vesa de sang...
i ets tu qui l’ompli?...
i ets tu qui l’ompli?...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada